Què és Ubuntu?

Perdó per dir-ho així, però estic segur que, en llegir el titular d'aquest article, el llest de torn respondria amb un resum tipus «pots, pots un sistema operatiu… no… una distribució». I sí, bé, tindria part de raó, però cal matisar i aclarir una mica-bastant les coses. El nom de Ubunlog prové d'unir en una paraula Ubuntu i Blog, i en aquest article explicarem què és Ubuntu.

Per començar, no sé per on començar. I és que la paraula «ubuntu» no és una cosa que s'inventés Mark Shuttleworth ni el seu equip de màrqueting; ja existia abans. Per tant, he de decidir si començar per la paraula original o pel que lha fet famosa, que és el programari. Tractant-se aquest d'un bloc de tecnologia, començarem per explicar què això que tots els usuaris de Linux coneixem més o menys.

Què és Ubuntu: parlant de programari

A la comunitat Linux, es debat sobre què és una distribució i què és un sistema operatiu. Quan diem Linux, tret que ens referim al nucli, el que en realitat volem dir és GNU/Linux, però perquè ningú em critiqui a mi, i aprofitant la fama de la intel·ligència artificial, li he preguntat a una molt popular. quina és la diferència entre distribució i sistema operatiu quan parlem de Linux? La resposta que m'ha donat és:

Una distribució de Linux és un sistema operatiu basat en Linux amb eines i programari agregats. Un sistema operatiu Linux és el nucli del sistema, que conté el codi bàsic perquè l'ordinador funcioni. Les distribucions usen el nucli Linux com a base, però afegeixen altres eines i programari per fer el sistema més fàcil d'usar. Aquestes eines addicionals inclouen controladors per a maquinari, interfícies dusuari, editors de text, programes de reproducció multimèdia i més. Les distribucions també inclouen eines per a l'administració del sistema, com ara administradors de paquets.

D'això, entenem que el protagonista d'aquest article és un sistema operatiu basat en Linux, però potser això no és suficient per entendre què és. El sistema operatiu és la base d'una distribució, i, per tant, són Ubuntu tant l'edició principal amb escriptori GNOME com Kubuntu, Xubuntu, Lubuntu, Ubuntu Mate, Ubuntu Studio, Ubuntu Budgie, Ubuntu Unity i Ubuntu Kylin, que són els sabors oficials.

També són Ubuntu altres distribucions, com Linux Mint o elementary OS. És a dir, el sistema operatiu és Ubuntu, i la distribució es completa amb el programari que utilitza cadascuna. Als sabors oficials, Ubuntu + GNOME, Plasma/Frameworks/KDE Gear, LXQt, Xfce, Budgie, MATE, Plasma+metapaquet per a creadors de contingut, Ukui, Unity o el que inclogui la distro.

Aclarint les coses

Agafem com a exemple Ubuntu Desktop (GNOME, la principal). És una distribució Linux desenvolupada per Canonical el 2004, una de les més populars en part per la facilitat d'ús. Ubuntu Server és l'opció preferida per gestionar servidors.

I què és una distribució? Un sistema operatiu amb afegits que faciliten el seu ús desenvolupat des del nucli Linux, creat per Linus Torvalds, qui el va començar com un projecte de final de carrera en què la intenció era llançar un sistema operatiu que es pogués executar en qualsevol ordinador. Linux és tipus UNIX, i el seu nom és senzillament Linus acabat amb X (d'UNIX). Les distribucions Linux solen ser de codi obert.

I si ni així s'entén, pensem el següent: el sistema operatiu és el que es crea per sobre del nucli i està per sota del gràfic. El sistema operatiu «pelat», al que en anglès es refereixen com a «barebone», s'executaria al terminal, en un real, no a les eines gràfiques que fem servir que en realitat són un «emulador de terminal». Crec que així explicat s'entén millor perquè Kubuntu o Linux Mint són Ubuntu: són Ubuntu per dins o el que no es veu i una altra cosa per fora o el que es veu.

Ubuntu com a distribució

Ubuntu com a distribució és Ubuntu Desktop i utilitza entorn gràfic i programari del GNOME per defecte. Se sol ometre el “desktop” perquè és la versió principal. Pel que fa al programari que utilitza, tenim algunes coses com:

• El GNOME: l'entorn gràfic i les aplicacions. Fes servir una versió personalitzada del GNOME, amb el panell a l'esquerra arribant de part a part (així el 2023) i altres retocs. El GNOME no és més pur que hi ha.
• Algunes aplicacions del GNOME, com ara l'editor de text o el calendari.
• Ubuntu Software: la botiga de programari des d'on, en teoria, s'hauria d'instal·lar tot. És un forquilla de GNOME programari, en part dissenyat per prioritzar els paquets Snap de Canonical.
• LibreOffice com a suite d'ofimàtica, encara que no s'hi inclou si es fa la instal·lació «minima».
• Firefox com a navegador per defecte i Thunderbird com a client de correu per defecte.
• Rhytmbox com a app de música.
• Wayland per defecte, quan la targeta gràfica és compatible.

Sabors oficials

A més de la versió principal, tenim:

• Kubuntu. És la versió oficial amb l'escriptori (Plasma) i el programari de KDE. És una opció dissenyada per ser fàcil de fer servir, personalitzable i fluida. Part de la seva facilitat d'ús és perquè té similituds amb el Windows que tots coneixem des de la versió de 1995, amb un panell d'inici del mateix tipus.
• Xubuntu. Es tracta d'un sabor que als inicis es va dissenyar pensant en els ordinadors de recursos limitats. Fes servir l'escriptori XFCE, molt personalitzable i, en teoria, més lleuger que el GNOME i el Plasma.
• Lubuntu. És un altre sabor dedicat a equips amb pocs recursos. La diferència amb Xubuntu és al vostre escriptori: Lubuntu usa LXQt, amb un panell tipus Windows i més lleuger que Xfce, però menys personalitzable.
• Ubuntu MATE. L'actual Ubuntu MATE és el vell Ubuntu. És a dir, ho va crear Martin Wimpress per als usuaris descontents amb Unity quan Canonical va canviar l'escriptori el 2010. Veient que atreia usuaris, es va convertir en sabor oficial, i uneix el millor de l'Ubuntu clàssic amb les noves tecnologies.
• Ubuntu Studio. És la versió d'Ubuntu dissenyada per a creadors de contingut. Depenent de l'any en què l'enxampem, ha fet servir Xfce o Plasma, però el que sempre inclou són metapaquets de programari multimèdia com GIMP, Blender, InkScape, Krita o Ardour.
• Ubuntu Budgie. És un sabor que bàsicament és com un GNOME a qui li agrada el maquillatge. Molt de les entranyes d'Ubuntu Budgie són compartides amb les del sabor principal, però té un tema propi i un disseny més estilitzat.
• Ubuntu Unity. Quan Canonical es va passar a Unity, s'hi va mantenir anys fins que va decidir abandonar-lo, moment en què van tornar al GNOME. Anys més tard, un jove desenvolupador es va entossudir a ressuscitar-lo, va fer una bona feina i va tornar com a sabor oficial. Unity s'assembla al GNOME més modern, però fa servir el Dash en comptes del dock i alguns altres retocs.
• Ubuntu Kylin. És un sabor que està destinat sobretot al públic xinès, i utilitza entorn gràfic Ukui.

Logo i animals

El logotip d'Ubuntu és el famós cercle d'amics. Vist des de dalt, només es veuen tres boles i un cercle incomplet, però aquestes boles són en realitat caps i el cercle serien els braços de tres amics.

Pel que fa als animals, totes les versions d'Ubuntu des de la primera de 2004 han fet servir un nom d'un animal africà o que es troba al continent.

la filosofia

Pot ser que aquesta part sigui la que menys interessi als usuaris del Linux, però és l'arrel de tot. Ubuntu és una filosofia, una regla ètica mundial que va néixer a Sud-àfrica, el país d'origen de Mark Shuttleworth. Aquesta ètica està enfocada a la lleialtat de les persones i les nostres relacions. La paraula prové del zulu i xhosa, i és un concepte bàsic africà tradicional.

El significat pot variar, i depenent del context i qui la faci servir, pot referir-se a:

• Humanitat cap a altres persones. De fet, hi ha hagut i hi ha temes d'escriptori que s'anomenen Humanity, i ho fan perquè és un dels significats de la paraula.
• Si tots guanyen, tu guanyes. Aquest significat es podria veure com el «karma» en altres filosofies o religions.
• Érem perquè nosaltres som.
• Una persona que es fa humana per raó de les altres persones.
• Jo sóc allò que sóc en funció del que totes les persones som.
• La creença és un enllaç universal de compartir que connecta amb tota la humanitat (compartir, connectar… el cercle d´amics o CoF).
• Humilitat.
• Empatia.
• Jo sóc perquè nosaltres som, i atès que som, aleshores sóc.
• Nosaltres som, per tant sóc, i atès que sóc, aleshores som.
• El bé comú és el bé propi (des del meu punt de vista, una altra manera de veure el karma).

Desmond Tutu ho va definir d'aquesta altra manera:

Una persona amb ubuntu és oberta i està disponible per a les altres, recolza les altres, no se sent amenaçada quan altres són capaces i són bones en alguna cosa, perquè està segura de si mateixa ja que sap que pertany a una gran totalitat, que es decreix quan altres persones són humiliades o menyspreades, quan altres són torturades o oprimides.

S'esculli la definició que s'esculli, o vistes en conjunts, Ubuntu és humanitat, és compartir, és el bé comú. És una filosofia, un pensament i/o un sentiment, ia Shuttleworth i companyia els va semblar bona idea fer servir aquesta paraula per donar nom al sistema que llançarien.